dimarts, 19 de maig de 2009

taula campllonch


3 comentaris:

Anònim ha dit...

i aquet tsmbé, és del meu gust !!
molt maco Carme !!!

Ru ha dit...

A mi també m'agrada molt.Què bèstia, no? la serra tallant el pastís?
Què penaves, quan se't va ocórrer la idea?

carme ha dit...

poder tallar tot el que no m'agrada!
per cert, el pastís de xocolata, m'encanta.